L‘altres Límits és una via menor, que li treu tot el suc a un pany de paret on la Roca Alta es desdibuixa. Això no obstant, la tercera tirada és ben bonica, una placa d’aquelles tan típiques de la zona, amb les seves franges i uns bonics moviments en bavaresa. Les reunions són tot un…
El Piset és una agradable proposta per enfilar-nos al capdamunt del penya-segat de la Falconera. La via està situada tot just al punt on la paret canvia l’orientació. De tall clàssic, discorre per terreny ben fissurat. La roca és excel·lent, però no les assegurances que estan més o menys tocades per l’acció implacable del salnitre….
La via de l’Ester és de les darreres vies obertes a la Paret Bucòlica. Situada tot just a la dreta de la repetida Pas d’Estrès esdevé una bona alternativa d’aquesta amb un punt més de dificultat en conjunt. De caràcter esportiu roman completament equipada amb parabolts. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
Paral·lela a la popular Performance s’enfila la comercial Creuer Pontiac. Generosament equipada pel gaudi del personal, aprofita part de la primera tirada de la Performance per marxar cap a la dreta, aprofitant amb delit el terreny lliure que queda. Les dues primeres tirades són verticals i ben boniques, tot un gaudi. Després la via perd…
La Pawnee Fiction pren la filosofia de la seva veïna “Sol de Mitjanit” i s’enfila de manera directa a aquesta discreta muralla que és la Serra dels Canals. Per fer-ho guanya primer la zona inclinada amb 4 llargs de corda fàcils i amb roca més compacta del que hom pugui imaginar. La segona part de…
La Paret de l’Esperança tanca el Serrat dels Pollegons per la banda de Migdia. A primer cop d’ull, poc atractiva pels escaladors, amaga això no obstant, trams d’escalada prou interessants. La Nexus serpenteja per la paret a la cerca de panys de qualitat, però no pot evitar les feixes que li barren el pas cap…
La via d’en Serreta és un petit itinerari de tall clàssic re equipat. S’enfila per un llaminer pany, amb la gràcia d’acabar pràcticament al capdamunt de la Mola. La roca és la típica de la contrada, discreta a la part inferior i excel·lent al darrer llarg de corda, sens dubte el més escalador. Per repetir-la…
La Charlot és una via més interessant del que pugui semblar a priori. L’itinerari ressegueix una mena de columna adossada a l’agulla principal. Per arribar al cim aprofitarem el darrer llarg de corda de la via Normal. La roca és bona i les preses franques. Ràpida d’escalar podem completar la jornada amb alguna altra via…
La Daniel és una via curta (tres tirades) i ràpida, que permet pujar al capdamunt de la Miranda de les Boïgues d’una manera senzilla i ràpida. Situada a la dreta de l’Aresta Brucs, busca una mena d’esperó que es forma quan la paret canvia d’orientació. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la…
El Dàtil passa mig desapercebut, entaforat a la part alta de la canal dels Cirerers. Malgrat això, com totes les roques de la Regió posseeix la seva Aresta Brucs. Molts anys “inhabilitada” per una heura que cobrí pràcticament tota la primera tirada, alguna ànima caritativa i feu una intervenció de jardineria que alliberà de nou…
La Liebe Clàudia és un senzill itinerari que s’enfila al capdamunt del Serrat del Coniller sempre sobre roca excel·lent. Força equipada, posseeix una primera tirada prou interessant amb bavaresa inclosa. Lamentablement la via va perdent empenta a mesura que guanya alçada. Per compensar-ho les vistes van guanyant interès fins a rematar-ho al cim, on vers…
A la banda esquerra de la Paret Bucòlica trobem aquest interessant itinerari de caràcter esportiu. 5 tirades generosament equipades sobre roca de primera qualitat, transcorren majoritàriament per plaques de qualitat amb passos claus concentrats i poc obligats. Molt ràpida i agradable d’escalar. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
Quan la part central de la Roca dels Arcs perd empenta trobem una sèrie de vies més modestes però prou interessants per passar un dia d’escalada clàssica sense gaires mal de caps. La Bukanan n’és un bon exemple. De grau moderat i amb passatges prou interessants, brinda l’oportunitat de gaudir un cop més de l’excel·lent…
Font Ferrera és un lloc pintoresc, on entre pinasses i pins roigs s’alcen escampades una sèrie de discretes parets de conglomerat, terreny de joc ideal pels escaladors locals i on els forasters aviat entendrem la idiosincràcia pròpia de l’escalada de la comarca. La paret del Triangle és la primera que trobem venint des de l’Hostal…
Equipada pel gaudi del personal, amb roca boníssima i si no sanejada a consciència, la Dos Tontos Muy Tontos de ben segur que ja és de les vies més repetides a Àger. Amb un traçat encertat, brinda 5 tirades rodones, on podrem posar en pràctica una gran varietat de tècniques d’escalda: adherències, diedres, fissures, extra…
La Roca de Nadal és una agulla discreta, tant que fins a l’any 2005 no es va obrir la més que evident Aresta Brucs. Dos llargs de corda que ens menen directament a un exclusiu cimall, privilegiat mirador de la Regió. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç…
De la poca gent que conec que hagi repetit aquesta via només en sé d’un que no hagi sortit cantant el colacao… Nosaltres no en som l’excepció. I és que no val a refiar-se d’una ressenya que no passa de V i d’algunes cites a les guies que qualifiquen la roca d’envejable. Res més lluny…
L‘Aresta dels Cavalls pertany a la categoria d’escalades pioneres del País, oberta l’any 1937. L’escalada en si, té aquella bellesa clàssica del que és lògic, enfilant-se aresta amunt com si d’un enorme tobogà es tractés. El colofó el posa el darrer llarg de corda, amb una secció més aèria que li dóna l’ambient que no…
Bona proposta per als dies més calorosos de l’any. La Integral dels clàssics aprofita la primera part de la via de l’Embut per arribar fins a la part superior del coll que forma el Puro amb la paret. Des d’allà marxa a dretes per encertar una bonica fissura que ens mena al capdamunt de la…
La secció de la Plantació presenta una concentració important de roques i agulles, en alguns casos quasi amuntegades. L’Agulla del Megui, empetitida per les roques veïnes passa bastant desapercebuda malgrat ser una agulla perfectament definida. A més la seva orientació i el fet d’estar envoltada de roques més altes fan que passi la major part…
La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…
La Paul Mc Cartney és una interessant proposta per petjar el cim de l’Escut. Molt ben trobada, aprofita les debilitats del vessant nord-est de l’agulla per traçar-hi un itinerari intel·ligent. Totalment equipada amb parabolts. Preveure alguna altre via per arrodonir l’excursió. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el…
Del conjunt de la Mà de Déu el Ditet és el monòlit més discret. Fent parella amb l’Agulla fàcil passa més o menys desapercebut al costat dels seus il·lustres veïns. No obstant i a banda de la preciosa Aresta sud recorreguda per la clàssica Auqué-Muñoz, al vessant oest s’enfila la ben trobada Martí Andreví. De…
Vist des del sud el Frare Gros presideix, amb la seva presència altiva, el conjunt d’Agulles dels Alts Frares. Des del sud, aquest conjunt de monòlits conforma un bosc dins el bosc, un bonic entrellat de roques i agulles que conformen una de les raconades més emblemàtiques del Massís. La Bernat i Amàlia és un…
A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…
La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…
L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…
Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…